Una nevera, gratis amb La Vanguardia

A hores d’ara ja hi ha coses que no m’estranyen gens. I la meva mare em dirà, ja pots comptar, si només tens 22 anys. Però el cert és que considero que he vist (i viscut) prou bajanades per no escandalitzar-me amb segons quines coses. I el meu objectiu d’avui, per més que em pesi (sóc lectora habitual i molt molt fan) és La Vanguardia. Haig de reconèixer que aquest cap de setmana han anat massa lluny. Aquest cap de setmana i els últims anys.

No seré jo qui digui que mai he comprat el diari per una promoció. Tinc plats, guies de viatge, olles i els ganivets que donaven fa dos anys. Són fantàstics, tallen que és una meravella, però ara els haig de canviar. Resulta que n’han sortit uns nous, uns japonesos (anunciats pel mateix cuiner que em va vendre els altres) que es veu que són molt bons. Però perquè haig de tallar amb un ganivet i embrutar-me les mans, quan em podria ser de gran utilitat un pelador de fruites i verdures, que també ofereix el mateix diari. La promoció resa “No te dejes la piel en la cocina” i jo hagués afegit, que ja se la deixen els jugadors del Barça per tu. Però bé, sigui com sigui, també vull aquesta andròmina. I després he recordat que la meva àvia em deia que no hi ha res millor que les verdures i les fruites de l’hort. Dit i fet, he llaurat una petita parcel·la de la meva terrassa i m’he fet un hort, per poder tenir fruites i verdures per poder fer servir el meu pelador. Però resulta que sóc de Girona i al contrari del que pensa el dimoni, ni nosaltres anem amb Xiruques® cada dia ni tots sabem com s’han de cuidar les plantes d’un hort. Jo vindria a ser allò que es coneix amb el nom de neorural i com a molt sé distingir un tomàquet d’un cherry. Així que necessitava un llibre especialitzat i La Vanguardia me n’oferia un, amb un kit Sit&Garden®. Vindria a ser un tamboret amb les eines especials per cuidar les pastanagues, els enciams, etc. Però mentre no creixen les plantes tinc molt temps lliure i per tant hauré de buscar un passatemps com ara... un llibre. També els puc tenir amb el diari: grans obres de grans autors. Auster, Tabucchi, fins i tot A Sang Freda, de Truman Capote. Però què faig, els compro en paper...o em decanto per la pantalla tàctil Journ.e touch® que “regalen” per 219 euros més cupons, que entre moltes coses, em permet emmagatzemar els e-books? I si no em compro res d’això i espero que el diari ofereixi un robot que cultivi l’hort, peli les fruites que en surtin i a sobre em llegeixi els llibres? I si al final tinc la cuina plena de coses que no utilitzo i haig d’ampliar-la?

I que consti que això no és exclusiu d’aquest diari. N’hi ha d’altres que van molt més enllà i sense remordiments fan la competència més directa als basars d’ “aquí se vende de tó”. En aquesta pàgina he trobat que El Periódico donava una depiladora làser, però qui trobi la més original, té premi. Quin? Us estareu preguntant. Doncs el meu joc de ganivets antic, que ja ha quedat obsolet.

La filosofía parece ocuparse sólo de la verdad, pero quizá no diga más que fantasías y la literatura parece ocuparse sólo de fantasías, pero quizá diga la verdad. Pereira dixit.