Humor, Belén Esteban i una Coca-Cola

Parlava amb l'Anna, una companya de classe i part de la meva família (els veig més que la meva família de veritat) de la importància de prendre’s les coses amb més humor. Feia un repàs per les entrades dels altres blocs de l’assignatura i tots ells desprenien una certa tristor i bastant de mal humor. És inevitable, hi ha moltes coses que ens desagraden i decidim plasmar-les al bloc. Sóc la primera, però per això he decidit que intentaré afegir alguna entrada més divertida. I pel que veig no serà aquesta. Però després arribo cansada després d’hores i més hores a la universitat bàsicament perquè vaig decidir matricular-me d’uns estudis que no et permeten tenir vida social. Un professor, sense anar més lluny, va dir que tenir parella i ser periodista vindrien a ser coses incompatibles, impossibles. Tan impossible com afirmar que jo sóc del Madrid, o potser sí (somriure maliciós pensant en tota la gent de la classe que em pot burxar per aquest comentari, sobretot si ha quedat escrit...). Però tampoc podem parlar del Barça, tema tabú fins que un altre company de classe no es recuperi i aconsegueixi superar la derrota d’ahir (n’hi ha més d’un, però el de les xancletes està abatut). Aleshores de què parlem? Del temps? Doncs no, ja que el meteoròleg oficial de la Pompeu ha anunciat pluges pel cap de setmana i no m’agrada la idea de que l’únic moment que tindré per agafar color serà entre Taller d’Internet i Periodisme Polític. I si se’m rosteixen les idees? Potser aleshores faré posts al bloc amb menys sentit... Res més per avui. Quina entrada més estranya, però què vols, mentre dinava he vist la sèrie més friki que et puguis imaginar (no diré el nom, no fos cas que n’hi hagi més d’un que la miri...) i en un moment de la publicitat he vist ballar la Belén Esteban. Això ho explica tot, ara sé què em passa. Necessito un cafè, una Coca-Cola, o el que faci falta...que una cosa així no s’oblida fàcilment. Tothom opina, me’n portes una?