És lícit que un diari es posicioni tan radicalment contra un govern? Aquest és La Vanguardia i l’objectiu en el punt de mira és el consistori de Barcelona en general i el Sr. Hereu en particular. Més enllà de la meva queixa sobre el fet que Barcelona monopolitza les pàgines salmó, qualsevol podria adonar-se de que no precisament per parlar-ne bé. Més enllà de les queixes típiques com la falta d’il·luminació, l’augment de la delinqüència als carrers o la mancança d’un bon servei de transport públic.
Són notícies que omplen pàgines i pàgines de titulars que es posicionen clarament contra la feina de l’alcalde. Si no ho fan els altres diaris, ha pensat La Vanguardia, seré jo qui es posicioni com el diari dels barcelonins molestos amb la gestió municipal. Potser el cas més sonat va ser el dels xiclets enganxats al carrer, que havien convertit les rajoles en un mosaic de rodones de diferents mides, colors i sabors. Sota el títol de Los chicles invaden las calles de Barcelona: 20 por m2 cada mes, el diari feia una interessant reflexió sobre com els barcelonins (i els turistes, com jo) contribuïm en decorar la ciutat (en un futur, que qui sap si es convertirà en obra d’art). No pensava el mateix, però, el becari a qui li van encomanar la fantàstica i molt enriquidora tasca de contar el nombre de xiclets per rajola: “La Rambla es uno de los lugares con mayor densidad. Allí se cuenta un mínimo de seis por baldosa. Su proliferación sólo es comparable al registrado en otros espacios intensamente transitados: plaza Catalunya, paseo de Gràcia, Portal de l'Àngel…"
Però resulta que l’Ajuntament de Barcelona no en té prou en protagonitzar la primera pàgina del Vivir, que va decidir fa un temps, saltar directament a la portada del diari. Mentre uns esperen que El Periódico repeteixi una altra vegada la paraula “Punxada” al titular (aquest cop per referir-se a una altra consulta), el diari del Grup Godó va més enllà i de tot plegat, en fa una història digna d’una pel·lícula dels germans Marx. Però els ingredients d’aquesta comèdia (o tragicomèdia) no són per menys i aquí, sí senyors, és on han col·laborat molts barcelonins. Començant per la persona que es va fer passar per l’Infanta Cristina fins el que va denunciar que si volies votar a través de Caixa Catalunya, l’opció C estava “semi-oculta”. També hi ha col·laborat el tècnic que va donar per suposat que Jordi Hereu voldria mentir abans que reconèixer que el sistema informàtic estava fet per alguna persona que també li volia mal. Tots junts (de manera volguda o no) contra l’Hereu i tots ells comptaven amb un altaveu molt potent: La Vanguardia. Varapalo, cachondeo, fracaso i...dimisión en els titulars del diari. El titular de La Diagonal haurà d’esperar és una mostra més que potser La Vanguardia es passa de la ratlla, però entre poc i massa. Sort que després va fer aparèixer la paraula batacazo, en la línia de l’altre diari.
Hereu ha decidit ara aparcar els Jocs d’Hivern. Una primera lectura és que vol destinar els diners a altres inversions. Però l'altra lectura és que per un salt de tant risc com aquest, Hereu va entendre que no se'n sortiria ni amb un casc d'esquiador...
Són notícies que omplen pàgines i pàgines de titulars que es posicionen clarament contra la feina de l’alcalde. Si no ho fan els altres diaris, ha pensat La Vanguardia, seré jo qui es posicioni com el diari dels barcelonins molestos amb la gestió municipal. Potser el cas més sonat va ser el dels xiclets enganxats al carrer, que havien convertit les rajoles en un mosaic de rodones de diferents mides, colors i sabors. Sota el títol de Los chicles invaden las calles de Barcelona: 20 por m2 cada mes, el diari feia una interessant reflexió sobre com els barcelonins (i els turistes, com jo) contribuïm en decorar la ciutat (en un futur, que qui sap si es convertirà en obra d’art). No pensava el mateix, però, el becari a qui li van encomanar la fantàstica i molt enriquidora tasca de contar el nombre de xiclets per rajola: “La Rambla es uno de los lugares con mayor densidad. Allí se cuenta un mínimo de seis por baldosa. Su proliferación sólo es comparable al registrado en otros espacios intensamente transitados: plaza Catalunya, paseo de Gràcia, Portal de l'Àngel…"
Però resulta que l’Ajuntament de Barcelona no en té prou en protagonitzar la primera pàgina del Vivir, que va decidir fa un temps, saltar directament a la portada del diari. Mentre uns esperen que El Periódico repeteixi una altra vegada la paraula “Punxada” al titular (aquest cop per referir-se a una altra consulta), el diari del Grup Godó va més enllà i de tot plegat, en fa una història digna d’una pel·lícula dels germans Marx. Però els ingredients d’aquesta comèdia (o tragicomèdia) no són per menys i aquí, sí senyors, és on han col·laborat molts barcelonins. Començant per la persona que es va fer passar per l’Infanta Cristina fins el que va denunciar que si volies votar a través de Caixa Catalunya, l’opció C estava “semi-oculta”. També hi ha col·laborat el tècnic que va donar per suposat que Jordi Hereu voldria mentir abans que reconèixer que el sistema informàtic estava fet per alguna persona que també li volia mal. Tots junts (de manera volguda o no) contra l’Hereu i tots ells comptaven amb un altaveu molt potent: La Vanguardia. Varapalo, cachondeo, fracaso i...dimisión en els titulars del diari. El titular de La Diagonal haurà d’esperar és una mostra més que potser La Vanguardia es passa de la ratlla, però entre poc i massa. Sort que després va fer aparèixer la paraula batacazo, en la línia de l’altre diari.
Hereu ha decidit ara aparcar els Jocs d’Hivern. Una primera lectura és que vol destinar els diners a altres inversions. Però l'altra lectura és que per un salt de tant risc com aquest, Hereu va entendre que no se'n sortiria ni amb un casc d'esquiador...
No hay comentarios:
Publicar un comentario