Tragicomedia

Un dels títols mítics d'Estopa. Ahir van omplir el pavelló de Fontajau amb dues hores d'èxits i un muntatge escènic impressionant. Els de Cornellà no van decebre i van mostrar tot el seu encant amb un públic jove, entre els quals n'hi havia més d'un centenar que havien estat guardant lloc des del matí. El més graciós del cas, és que ahir vaig anar, càmera en ma, a nombrosos punts de la ciutat on es podia votar per les consultes i la meva sorpresa va ser extraordinària. Després d'entrevistar gent gran que em parlava dels temps de Franco, de persones que rondaven els 40 anys i em confessaven que estaven farts de pagar pels altres, em vaig començar a preocupar, on podia trobar un noi o una noia de menys de 20 anys? Ahir estaven cridats a les urnes tota la població des dels 16 anys i que estiguessin empadronats a la ciutat o a qualsevol dels municipis que s'havien adherit a la segona onada de les consultes. Ara bé, a l'urna només s'hi acostaven majors de 30 anys, com si hi hagués un cartell que prohibís l'entrada als de menys edat. On eren, em preguntava jo? I després de molta estona, vaig divisar allà al fons, entre boires i sospirs de cansament (meus i seus), un grup que caminava decidit cap a la Devesa. Aquells adolescents eren la meva esperança, per fi tindria un punt de vista més fresc, menys nostàlgic sobre les consultes. Votar qué? Nosotros vamos a botar con Estopa! Tot entre rialles mentre les meves expectatives de trobar el meu tall de veu s'esvaien de cop. Aleshores vaig entendre-ho tot. Qui voldria anar a votar amb els Estopa a punt de sonar? Tot el matí per preparar-se pel concert, com podia haver estat tan ingènua de pensar que en algun moment tindrien temps d'acostar-se a la mesa més propera? De fons sona Rumba triste, mentre llegeixo que la participació es va quedar en el 21,4% com a conseqüència de la poca mobilització dels joves i de la població immigrant, ja que entre els dos col·lectius no es va arribar als 600 vots.

Y alegra esa cara que si no llueve y no tengo paraguas. Y sal a la calle y cruza la acera que no pasa nada, que no pasa nada...