Sóc de lletres i confesso que em costa molt llegir una pàgina d’economia d’un diari. No m’atrau i com a molta gent, en tinc més que suficient escoltant les converses de la gent. És un fet que els diaris ofereixen una informació més especialitzada que la que pot oferir la veïna que s’ha quedat sense feina o el funcionari a qui han retallat els sou, en un to tan fatalista que han copiat directament dels mitjans. I per escoltar dues vegades el mateix drama, prefereixo fer-ho només una. És el peix que es mossega la cua. Els mitjans venen més amb notícies impactants i s’hi recreen. L’atur massiu, la retallada de sous públics, l’edat de jubilació... tantes notícies en portada que es crea una sobreinformació de la societat. La gent davant de tantes notícies fatalistes, es paralitza, no és capaç d’assimilar el gruix de notícies i ho acaba acceptant, perquè tots ho fan. Aquest és l’objectiu: que ningú es qüestioni res.
Els diaris, les televisions, no poden deixar ni un moment, ni que sigui per un tema que ens afecta tan directament com és l’estat de l’economia del nostre país, d’aconseguir el seu objectiu, vendre vendre i vendre, en comptes d’explicar-ho tal com és. Enrique Gil Calvo, professor de Sociologia de la Universitat Complutense de Madrid afirma “que el fatalisme de la gent s’explica per la por difosa per alguns mitjans” i això em recorda a la grip nova, que va omplir minuts i pàgines i al final no va ser tant. És així com volem que s’acabi convertint (si no ho ha fet ja) la nostra societat? Com han acabat competint les pàgines d’economia amb les del cor per veure qui publica el titular més escandalós?
Gil Calvo parla d’histèria mediàtica, que genera un clima catastrofista, per referir-se a la manera de fer dels mitjans de comunicació, no només espanyols, sinó d’arreu del món. Però per agafar un exemple més proper, recordo el titular de La Vanguardia del 30 de Setembre de 2008. Espanya s’ha convertit en el nou malalt d’Europa, però els mitjans en comptes d’enviar-lo directament a l’hospital d’Urgències, haurien de fer servir les seves pàgines per buscar ajuda.
Els diaris, les televisions, no poden deixar ni un moment, ni que sigui per un tema que ens afecta tan directament com és l’estat de l’economia del nostre país, d’aconseguir el seu objectiu, vendre vendre i vendre, en comptes d’explicar-ho tal com és. Enrique Gil Calvo, professor de Sociologia de la Universitat Complutense de Madrid afirma “que el fatalisme de la gent s’explica per la por difosa per alguns mitjans” i això em recorda a la grip nova, que va omplir minuts i pàgines i al final no va ser tant. És així com volem que s’acabi convertint (si no ho ha fet ja) la nostra societat? Com han acabat competint les pàgines d’economia amb les del cor per veure qui publica el titular més escandalós?
Gil Calvo parla d’histèria mediàtica, que genera un clima catastrofista, per referir-se a la manera de fer dels mitjans de comunicació, no només espanyols, sinó d’arreu del món. Però per agafar un exemple més proper, recordo el titular de La Vanguardia del 30 de Setembre de 2008. Espanya s’ha convertit en el nou malalt d’Europa, però els mitjans en comptes d’enviar-lo directament a l’hospital d’Urgències, haurien de fer servir les seves pàgines per buscar ajuda.
No hay comentarios:
Publicar un comentario