Maten a Cupido. Quin nom més fantàstic per un grup de Facebook que vol reunir tots aquells que abans de tirar-se des de dalt d’un pont, ofeguen les seves penes a les xarxes socials. Qui sap si entre tots aquests hi ha el propietari del cadenat (candau si no practiques el català correcte) de la fotografia. Girona tot sovint va tard en relació a les modes vingudes de tot el món. És una realitat i es confirma cada vegada que em trobo en una situació tal com una conversa amb gent de la capital. Buf, això sembla molt de poble, però és així i no falla mai. Una diu: recordeu aquella marca de roba? I jo automàticament penso, ah sí, que es va instal·lar a Girona dos anys més tard, quan la moda havia passat i la gent de Barcelona ja tenia aquells pantalons enterrats sota una pila de roba perquè segurament aleshores estava més in una dessuadora que els gironins hauríem d’esperar dos anys per veure-la.
Doncs s’ha acabat. Per primera vegada podem dir que som pioners, si més no, pioners en una moda tan surrealista com posar un cadenat en un pont i llançar la clau dalt a baix, tot esperant que l’amor no s’ofegui de la mateixa manera. Surrealista oi? Doncs n’hi ha més d’un. Apostaria el que fos que no ha estat un veí meu qui ha decidit creuar el riu i dipositar-lo en aquest lloc, sinó que ha estat un turista que bocabadat amb la bellesa de les nostres cases sobre l’Onyar (moment patrocinat per Girona Turisme) ha decidit declarar-se precisament allà i no a altres ponts més coneguts d’arreu del món. Ha volgut fer com moltes parelles que també van llegir la mateixa novel·la d’amor italiana on els seus protagonistes feien exactament el mateix. Doncs espero que els vagi bé. I si no, Maten a Cupido i llestos.
