miércoles, 3 de noviembre de 2010

no m'agraden els panellets



Si La Caixa ha triat Fires de Girona per donar el pas definitiu en el procés de fusió i per fer el canvi de cartells, perquè no puc reprendre el meu bloc aprofitant l’avinentesa? Serà una tasca complicada, però aquest tema (el de fires, no el de la fusió) m’agrada i com a bona gironina, em veig obligada a escriure quatre línies sobre aquesta festivitat. Hi ha una frase feta, que diu: Per la tardor, no feu Festa Major, però Girona havia de ser diferent. Són dies on l’olor de tardor s’accentua i que de sobte t’entren unes ganes boges de fer bons propòsits.

Uns dies abans, em dic a mi mateixa, aquest any seguiràs el ritme de la teva germana petita i pujaràs a totes les atraccions que em demani (pagant jo, òbviament) però resulta que amb la primera volta que dono a l’atracció més suau de totes, ja em puja tot al cap, és la nostàlgia d’altres temps. Després penso que ja va essent hora que tasti una castanya, un moniato o un panellet, però no arriba el dia i ho posposo, perquè aquella bola embafadora envoltada de pinyons no em sedueix. Però bé que m’hauré d’alimentar aquests dies però ràpidament descarto la patata plena de condiments que venen a nombroses paradetes repartides per la ciutat. I mira que la cua és llarga i les barreges estranyes, però som així de valents els gironins.

En fi, que passa un altre any i no segueixo cap tradició, però em consolo pensant que de fet, vaig a barraques i que ja faig molt aguantant la humitat a altes hores de la nit. Però és que la música cada any és pèssima i l’Ajuntament retalla d’aquí i d’allà per això de la crisi i els únics grups que queden disponibles, no els coneix ni la seva mare (perdoneu, però algú ho havia de dir). Però aquest any tinc una motivació extra : reprenc el bloc. De què parlaré? Doncs ni idea, però intentaré evitar certs temes que ja em cansen i dels quals ja en tinc el cap ben ple. Les últimes ratlles són un rèquiem per Caixa de Girona. És difícil passar per davant de l’oficina més mítica al carrer Argenteria i no sentir una punxada a la panxa. Beneficiós i positiu serà tot el que vulgueu, però perdem molt més que el nom de Girona en un cartell. Però alegria, que són #firesgirona (així, amb el hashtag)